ACTIVIDAD DEBATE_FLIPPED CLASSROOM

FITXA D’ACTIVITAT 2: Debat “Qualitat a l’ensenyament”

 

ACTIVITAT	FETA PER
Fase I. Documentació sobre Qualitat, Centres, Debat.   A)   Lectura de la documentació sobre Qualitat i resum del cas particular del centre on es realitza el PRACTICUM* Lliurament a Bloc abans del 17 de març de 2016 *Els alumnes que no realitzin PRACTICUM hauran d’informar-se d’un centre que els hi sigui proper   B)    Lectura de les recomanacions per tal de participar en un debat.	Individual
Fase II. Posada en comú.   A)   Formacions de grups segons tipus de centre. B)   Creació i lliurament d’un únic document per grup de posada en comú: similituds i diferències de la gestió de qualitat als centres treballats. C)   Creació i lliurament d’un únic document de valoració de la qualitat dels centres. Lliurament a Bloc abans del 14 d’abril	Tots els membres del grup
Fase III. Preparació pel Debat + Debat   A)   Creació d’un document on s’especifiqui una posada en comú de l’argumentació que farà el grup durant el debat: 1.    Argumentacions (punts forts a destacar) 2.    Contraargumentacions 3.    Exemples 4.    Repartiment de rols durant el debat Lliurament a Bloc abans del 5 de maig de 2016 B)   Argumentacions i interacció durant el debat	Tots els membres del grup

 

Fase II. Posada en comú. 

1. Creació i lliurament d’un únic document per grup de posada en comú: similituds i diferències de la gestió de qualitat als centres treballats.

A partir de les lectures de les pàgines del bloc que hem fet cadascú dels membres del grup de manera individual, fem aquesta taula conjunta on s’identifiquen les diferències i similituds de la gestió de la qualitat als centres així com la nostra valoració:

2. Creació i lliurament d’un únic document de valoració de la qualitat dels centres:

3. Creació d’un document on s’especifiqui una posada en comú de l’argumentació que farà el grup durant el debat:

• Argumentacions (punts forts a destacar)/Contraargumentacions: Mireu la taula següent, fent referència a la pública:

I ara la part que fa referencia a la privada:

Al final hem decidit que era millor fer una taula conjunta per poder comparar amb les mateixes dades, ja que tenim els punts forts i febles de les dues tipologies d’escoles, perquè malgrat que hi ha moltes llegendes i frases mítiques que fan referència tant a unes com a unes altres, moltes vegades es basen més en opinions personals o rumors que en dades reals.

Per aquest motiu, hem intentat aportar dades numèriques a partir de les estadístiques publicades pel Departament i intentar associar cada afirmació amb una dada estadística real. També ens hem basat en experiències personals de companys nostres que estan treballant actualment.

Val a dir que aquest debat és sempre molt acalorat, ja que tots tenim les nostres opinions subjectives i és difícil arribar a un acord, perquè el grau de controvèrsia és molt alt.

El nostre grup ha triat posicionar-se a favor de l’escola privada, ja que quasi tots els que el formen hi han estudiat. Tanmateix, i ara ja basant-nos més en dades reals, es pot veure com els resultats dels alumnes tant en ESO com en Batxillerat són més elevats. Per altra banda, el fet que el centre funcioni com una empresa privada, fa que l’esforç dels treballadors es centrin en aconseguir els seus objectius, que en aquest cas és l’èxit dels alumnes que hi estudien, no solament en termes d’aprovat, sinó també de notes aconseguides. El fet que aquestes escoles disposin de més recursos econòmics, fa que el ventall d’activitats complementàries a l’estrictament docent, sigui molt més ampli que a l’escola pública, amb la conseqüent ampliació i diversificació de competències i habilitats dels seus alumnes, que posteriorment, els facilita tirar endavant amb nous reptes educatius . També permet dur a terme metodologies innovadores que precisen de suports materials que sense els recursos escaients, serien molt difícils de dur a terme. I també és important destacar el fet que les instal·lacions han estat pensades per poder facilitar les eines educatives més escaients segons el projecte educatiu del centre, però també donant importància al treball esportiu. Amb l’esport es construeixen rols i vincles molt forts entre els equips i els seus membres, però també potencien la competitivitat sana i l’esperit de superació.

Seguint la filosofia d’empresa, els centres privats necessiten captar alumnes i per això, competeixen entre elles a nivell de qualitat i prestigi. De fet, les escoles classificades com les millors d’Espanya són totes privades, segons «El Mundo».

Parlant de la qualitat, després de fer l’anàlisi seguint el patró del EFQM, hem notificat que als centres privats la comunitat educativa participa del rumb de l’escola, es relaciona amb agents aliens als pròpiament educatius,…etc, per tant, aquest punt es valora de manera positiva.

Pel que fa a les figures de lideratge i constància dels objectius, direm que hem detectat una estabilitat en el temps, que pot ajudar a centrar-se encara més en el rendiment dels alumnes i les metodologies per aconseguir-ho,  sense elements de distracció en l’orientació de resultats. Un altre punt interessant és que els alumnes poden cursar tot l’ensenyament obligatori al mateix centre, així s’estalvien elements distractors que poden influir en el rendiment dels joves.

El fet que els alumnes puguin valorar els seus docents, ajuda a aconseguir una plantilla de professionals ben vistos i valorats, fet pel qual la seva implicació i el seu reconeixement ajuden a incrementar el grau d’esforç i compromís dels mateixos. Al final, els més beneficiats seran els alumnes, perquè tindran docents més implicats, preparats, motivats i probablement, amants de la seva feina, augmentant la qualitat de la docència impartida a les classes. Com a conseqüència, l’escola concertada és la que té més tendència a proposar diferents activitats per estimular els alumnes, d’aquesta manera intenten compensar les metodologies tradicionals d’ensenyament. Normalment són activitats fóra del centre, que ajuden a teixir vincles entre els alumnes mateixos i entre els professors. De la mateixa manera, un punt de distinció és poder incloure dins de la seva plantilla de personal els professionals més ben preparats, amb habilitats no solament docents, sinó també en algun altre camp que pot ser amortitzat i explotat en benefici dels alumnes del centre.

Seguint amb la idea que el principal objectiu de l’escola concertada és l’alumne, es cuida molt l’atenció personalitzada no només dels nens, sinó també les famílies, perquè s’entén que són una part més de l’entorn educatiu dels alumnes.

Normalment, els centres privats acostumen a oferir més ofertes de projectes per a què els alumnes es puguin apuntar i treballar en paral·lel a les activitats escolars pròpies.

Aquestes escoles acostumen a tractar temes de responsabilitat social des de punts de vista molt propers a creences compartides amb les famílies, aconseguint que els alumnes es sentin segurs dins del desenvolupament del raonament crític, i a més, són molt punyents en la manifestació de la seva planificació estratègica, seguint els seus valors i fonaments.

Per tots aquests motius, considerem que l’escola concertada és la manera d’entendre el procés d’aprenentatge més complet i tenint com a eix vertebrador l’alumne i el seu rendiment i èxit.

---

Bé, ja hem fet el debat. En el següent enllaç trobareu l’enregistrament de tota l’activitat, facilitada pel nostre company Edu:

Pel to de veu i les vegades que cadascú dels participants ha demanat el to de paraula, es pot entreveure que ha sigut intens. Tanmateix, des del meu punt de vista, massa correcte. Què vull dir? Que està molt bé moderar i mantenir educadament el torn de paraules, però personalment, crec que tant d’ordre ha fet perdre una mica la intensitat i el fil dels arguments. Sí ja ho sé, nosaltres ho hem assajat en tant que professors, però pel tema i per la passió que desperta, a mi m’agraden més els debats més vius…Ho sento Toni :-), jo sóc més de sang calenta!!

Interessant comentar la distribució de l’aula, amb una franja imaginària entre els dos bàndols, i amb dues fileres de taules enfrontades. Al mig la figura del moderador, disposat a garantir en tot moment el respecte pels torns de paraula, inclòs amb una figurada espasa (paraigües)!!!

Fóra bromes, val a dir que s’han tractat varis aspectes. Tanmateix, no he vist massa associació de dades referides al sistema de qualitat EFQM i les que s’han comentat, insisteixo, sota el meu parer, no han sigut espontànies:

-Recursos econòmics de la pública vs la privada. Instal·lacions. Estatus socio-econòmic de les famílies. Preocupació de les mateixes per l’educació de qualitat dels seus fills.

-Relació costos/resultats.

-Factors d’inclusió i ensenyament de valors socials. Drets fonamentals i universals: educació de qualitat i gratis.

-Treballadors d’ambdues escoles i comportaments.

-Ideologies i rumbs educatius. Altres models educatius europeus.

-Resultats acadèmics, lectura de dades estadístiques, interpretació de dades estadístiques, manipulació de dades de resultats.

I finlament, como a síntesi i opinió personal:

Malgrat haver defensat l’escola concertada, perquè la major part del meu grup així ho volia, la meva opinió és diferent.

Tant abans de començar el debat com després continuo pensant igual: per a mi és imprescindible tenir una sanitat i educació públiques i de qualitat. Malgrat les dades amb què es va treballar com amb les experiències exposades, és ineludible que l’escola ha de ser un entorn inclusiu, una foto de la situació real d’un país. Cal ensenyar els nostres fills en entorns semblants a la vida que es trobaran en un futur no molt llunyà. El que crec que és de calaix és que quan les coses són de tots, és quan més control i fiscalització hi ha d’haver, i més a casa nostra, després de veure com s’ha dut a terme la gestió de les institucions que són de tots. Per tant, vull pensar que tots els qui vam defensar la concertada o privada, en realitat estaríem a favor d’una escola pública si estigués ben gestionada, tractada amb molta cura. Fent que els gestors que dictaminen les lleis educatives fossin realment competents i estiguessin compromesos amb la seva feina i no només amb el seu propi benestar, que els Departaments de cada Comunitat també, sense donar més importància a banderes i colors per sobre del que realment importa, és a dir, els nostres fills, que dins de cada escola es procurés tenir els millors i més preparats treballadors, que se’ls valores i se’ls tingués en compte, així com l’entorn dels alumnes i ells mateixos…etc. És a dir, que aconseguíssim fer una escola tant ben valorada que no calgués (o no es permetés) altra més opció. S’ha de treballar per aconseguir una escola pública atractiva, tal i com avui en dia, malgrat totes les retallades, ho és la nostra sanitat, que atrau a molts dels nostres socis europeus. Emperò, tot això requereix molta feina, esforç i diners…per tant, ara és el moment de plantejar-nos realment quina mena de país volem: jo ho tinc clar i ho repeteixo: Sanitat i educació publiques i de qualitat, amb igualtat d’oportunitats per tothom.